En què consisteix el vostre negoci?

Quim Fargas [Q. F.]: És un projecte d’escola de ciclisme encarada al foment i la pràctica del BTT, per a menors que vulguin conèixer o millorar en l’esport en un entorn segur. A més treballem amb una part més social i de creixement dels infants, vinculant-los al territori i donant l’oportunitat de trobar-se amb d’altres nens i nenes amb motivacions semblants, independentment de l’edat.

L’activitat és en format d’extraescolar, i oferim diferents grups i disciplines on venir a aprendre i sobretot passar-ho bé.

Marçal Rotllant [M. R.]: Sí, com diu el Quim és una escola d’extraescolars on ensenyem diferents disciplines de bici, tant a nivell tècnic i social, com emocional.

Quins serveis ofereixes a la comunitat?

M.R.: Oferim extraescolars d’enduro, BMX, iniciació al BTT per als mes menuts/des i parkour. Paral·lelament també fem cursos de tècnica i pèrdua de la por per adults.

Q.F.: De fet l’aposta pel ciclisme base és molt important per a una comunitat ciclista tant arrelada i gran com la que tenim a l’Urgellet. Els darrers anys ha agafat un caire més segregat i amb l’aposta per a la formació de noves generacions es pretén tornar a unificar l’escena local i poder seguir fent créixer les l’esport a la comarca.

Quan et va sorgir la decisió d’emprendre?

Q.F.: Personalment, sempre he tingut clar que vull viure del món de la bicicleta, sense saber quin tipus de feina això implicaria. Una vegada he tornat a estabilitzar la meva vida a la comarca, he anat trobant motivacions, possibles projectes que he anat valorant i enfocant fins a prendre la decisió d’engegar-los com a autònom.

M.R.: En el meu cas, fa una mica més de dos anys, quan ja duia 8 anys d’experiència dins del món del lleure i de l’ensenyament i volia fer les coses de la manera que jo sentia que les volia fer, ja que creia que la gestió emocional i el creixement personal no s’enfocaven amb la importància que mereixen i no s’ensenyaven en l’entorn adequat. I  aquí va néixer el pas d’emprendre per aportar la meva visió.

Per què has decidit emprendre a la comarca? Amb quines facilitats i dificultats t’has trobat?

M.R.: Perquè tenim la sort de viure a un paradís i no pot ser que la gent tingui el discurs de que a la Seu o a l’Alt Urgell no hi ha res a fer.  M’he trobat amb la facilitat que a través del boca orella pots arribar a un gran percentatge de la població sense necessitat de xarxes socials i que sempre hi ha gent que creu amb el teu projecte i et motiva a continuar. Per altra banda, m’he trobat amb que costa començar alguna cosa nova i que es rebi sense prejudicis i que quan comença a funcionar surt competència de tot arreu, sense que hagin de superar els prejudicis inicials de crear qualsevol projecte que prèviament no existia o la gent no entenia.

Q.F.: Sí, sí. Jo sé que la comarca és un lloc privilegiat per a la pràctica del BTT. Després dels estudis la meva vida laboral es va establir aquí i la continuïtat ha sigut un procés natural. Els darrers anys he tingut l’oportunitat de competir en l’àmbit internacional. He visitat i conegut molts exemples de com m’agradaria transformar el lloc on he crescut, per crear una comarca actualitzada i que permeti a les següents generacions disposar d’instal·lacions i espais per créixer entorn la bicicleta.

El tracte proper en un entorn petit sempre és una facilitat, sempre coneixes algú que et pot aconsellar en un tema concret. D’altra banda, una mica com comenta el Marçal, crec que la comarca presenta un teixit social estancat i desinformat, que li costa fer canvis o apostar per exemple per esports que no són els de tota la vida.

Vas fer algun tipus d’avaluació prèvia o et vas llençar directament? Quins passos vas seguir?

Q.F.: En el meu cas, com comentava prèviament, he anat avaluant idees i transformant-les en projectes fins arribar al punt on he considerat que serien ben rebuts, que podien ser necessaris per a la comunitat. A partir d’aquí veig que tot es va retro-alimentant.

M.R.: Jo vaig fer 4 números dels ingressos de l’escola d’extraescolar i altres projectes paral·lels que tenia al moment em podien aportar, però eren tot suposicions, fins que no em vaig arrancar no vaig veure realment el que podria generar o no.
El meu procés va ser pensar que l’únic que em frenava era la por a no saber com aniria, però tenia les ganes i l’energia, així que, em vaig tirar a la piscina de cap. I aquí estem amb Pinyó Lliure!

Quins creus que són els principals avantatges i desavantatges per treballar per un/a mateix/a?

M.R.: Els principals avantatges que he trobat, son la llibertat d’organitzar-te i crear nous projectes de la manera que tu creus que pot ser la millor, la possibilitat de poder involucrar als teus amics en els teus projectes, tota al gent que coneixes al llarg del camí que emprenen igual que tu i l’aprenentatge de fer-te valorar el que tu creus que vals.  Els desavantatges és que en certa manera tot depèn de tu i quan les coses van malament, és necessari gestionar-se emocionalment d’una manera que tenint una feina “normal” no hauries, però a la llarga per mi això no es un desavantatge. El pitjor és el sistema on vivim, que està pensar per sagnar-te tot el que puguin i no per potenciar-te.

Q.F.: Sí, seguint aquesta línia, per mi l’avantatge principal evidentment és la independència i la potestat de decidir per un mateix, però no tenir horaris pot ser contraproduent si no ets una persona organitzada i vas establint objectius. Un punt conflictiu sovint és el dubte. Quina decisió prendre en determinats moments inicials. Sempre va bé tenir gent que t’escolti i et pugui aconsellar a l’hora de començar.

Alguna recomanació per la gent que vulgui emprendre?

Q.F.: Penso que el més important és estar motivat. Després el teu projecte funcionarà més o menys, però durant aquest procés si li fiques ganes aprendràs moltes d’altres coses que sempre aniran bé.

M.R.: Sí, i els hi diria que si teniu qualsevol projecte que us agradaria tirar endavant o estil de vida que us agradaria perseguir, com a mínim, intenteu-ho, dubto molt que us acabeu penedint-vos-en. L’aprenentatge que en traureu al llarg del camí, independentment del resultat, valdrà la pena.